Narciso Berberana

El millor està per arribar

22 de noviembre 2019

Novembre del 2019 va ésser la data triada per Ridley Scott per materialitzar la seva visió del futur. Va encertar un bon grapat de desenvolupaments tecnològics i els dubtes racionals i ètics que avui dia romanen en tota la seva intensitat en la relació màquina i ésser humans. Blade Runner manté una vigència envejable al món del cinema 37 anys després de la seva estrena.

La vessant tecnològica no amaga, ans al contrari, una imatge putrefacte de la ciutat, contaminada, bruta i irrespirable. No hi ha cap rastre de vida natural. Llocs urbans on transiten caòticament vehicles voladors, bicicletes i vianants. No ens recorda, ni que sigui llunyanament, els greus problemes que afronten de gestió de residus o de contaminació de l’aire les ciutats arreu del món?

Segons l’estudi de l’OCU publicat fa unes setmanes, és a Barcelona on la contaminació afecta més al ciutadans i la seva salut en els desplaçament quotidians. Un 10% més elevat que a València o Madrid. També cal recordar el repte del residus, tenint en compte la importància de l’aigua residual. Amb la visió del 0 Residu duent a terme els preceptes de l’Economia Circular, l’Smart City i la Intel·ligència Artificial entre d’altres.

Ni més ni menys que fa tres segles, Leibniz, el poliglota i savi alemany, va exposar que “el nostre és el millor dels mons possibles”. Va resultar l’aposta per l’optimisme: posant el focus en l’actuació i no en les conseqüències o la por.  I és aquest optimisme el que ens ha de guiar a la recerca de solucions per superar els reptes identificats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Optimisme per dibuixar un futur lluny de la distòpia mediambiental de Blade Runner. Tenim les eines tecnològiques, tenim la necessitat i sabem com fer-ho. Per què no ser optimistes en que podem deixar el seu millor món a les generacions futures? Cal donar avui les passes per a que el proper director de cinema que s’atreveixi a dibuixar 2056 ho faci amb la superació dels reptes del mil·lenni definits per l’ONU ja assolits.

 

El aire que se respira en Barcelona

En Barcelona la exposición media a partículas en suspensión resultó un 10% superior al de Madrid y Valencia, con mayor diferencia en las partículas más pequeñas, la situación es la peor de todas las analizadas. La exposición media a PM10 superó el límite en bici, coche y casi lo duplicó andando.

Respecto a las partículas ultrafinas la exposición media estuvo también por encima del valor de referencia para los tres modos de transporte.

Compartir

Tweets por @NBerberana

3 days ago
Conviene insistir: #Salud y #MedioAmbiente van de la mano. Combatir el #CambioClimatico es prioridad sanitaria #YoMeQuedoEnCasa Más allá del azar: por qué el coronavirus se ceba con las regiones más contaminadas del mundo - https://t.co/2LnBrgJ9kv https://t.co/Zlz8qpqsFS
2 weeks ago
#CambioClimatico No olvidemos la conexión directa #Salud & #Planeta aunque ahora nos concentremos en la imprescindible lucha contra el #COVID19 #YoMeQuedoEnCasa Las grandes ciudades reducen un 64% las concentraciones de dióxido de nitrógeno | La Rioja https://t.co/4M2UkiBEKG

Narciso Berberana. Personal page © 2019